OPINION

 

Obiang Nguema y los otros

Salvador Pallarès-Garí

La visita del Presidente de Guinea Equatorial ha sido recibida con un alud de críticaes por parte de la clase política española.
Hay quién se pregunta si imaginamos el Presidente del Gobieno del Reino de España cenando, por ejemplo, con Mussolini.
¿Alguien imagina, que el Presidente, o el Rey, cene, reciba, hable, con un Jefe de Estado que tortura, secuestra, tortura, mantiene en prisión, con juicios sumarísimos, persones que “sólo” reclaman que se apliquen las resoluciones de la ONU? ¿Un Jefe de Estado que prepare los resultados de las elecciones, o bien que, a la hora de encargar el gobierno no tenga en cuenta los resultados de las mismas elecciones amañadas?
Un Jefe de Estado que sea el mayor empresario del país, porque es el propietario de la mayoria de las fuentes de riqueza del país (incluídos los campos de producción de hachís).
Un Jefe de Estado, cuyo ejército considera desertores a los soldados que han sido capturados en acciones de una guerra que “oficialmente” no existe.
Y ¿qué pasaria si este Jefe de Estado fuese considerado como sobrino del Rey de España?
Supongo que los lectores, ya han identificado el personaje al que me refiero: se trata del rey marroquí Mohamed VI, responsable de todos estos méritos, y de muchos otros. Eso sí, promete que democratizará su país.
Obiang Nguema es el Jefe de Estado de la antigua Guinea Española. En el mapa político africano hay otro territorio que lleva el adjetivo de español: el Sáhara Español. La, todavís hoy, colonia española, sometida a una ocupación ilegal, enn donde se cometen, cada día, violaciones a los Derechos Humanos por parte de este monarca.
Pero las críticas al régimen marroquí no pasen de las palabras (las que se lleva el viento).
Uno de los motivos argumentados para preparar/aceptar la visita del dictador guineano ha sido la posibilidad que en el territorio de la antigua colonia haya grandes reservas de petróleo. Esta visita podría servir para abrir las puertas guineanas a empresas españolas.
Se trata de cambiar intereses económicos por intereses humanos.
En el Sáhara Occidental también hay muchas riquezas naturales (petróleo, fosfatos, uranio, pesca...). ¿Será por eso que los gobiernos españoles tratan de mantener buenas relaciones con “el vecino del sur”?
Lamentable.

Salvador Pallarès-Garí
Presidente de ACAPS la Safor
16.11.06


>> [ARSO HOME] - [OPINIONS]


OPINION


Obiang Nguema i els altres

Salvador Pallarès-Garí

La visita del President del Guinea Equatorial ha estat rebuda amb una allau de crítiques per part de la classe política espanyola.
Hi ha qui demana si ens imaginem el President del Govern del Regne d’Espanya sopant, per exemple, amb Mussolini.
S’imagina algú, que el President, o el Rei, sope, reba, parle, amb un cap de govern que tortura, segresta, manté en presó, amb judicis sumaris, persones que “només” reclamen que siguen aplicades les resolucions de l’ONU? Un cap d’estat que prepare els resultats de les eleccions, o bé que, a l’hora de encomanar el govern no tinga en compte els resultats de les mateixes eleccions amanyades?
Un cap d’estat que siga el major empresari del país, perquè és el propietari de la majoria de les fonts de riquesa del país (inclosos els camps de producció de drogues?)
Un cap d’estat, l’exèrcit del qual considera desertors els soldats que han estat fet presoners en accions d’una guerra que “oficialment” no existeix?
I què passaria si aquest cap d’estat fóra considerat el nebot del Rei d’Espanya?
Supose que els lectors, a hores d’ara, ja han identificat el personatge de qui parle: es tracta de el rei marroquí Mohamed VI, responsable de tots aquestes mèrits, i de molts altres. Això sí, promet que portarà el seu país a la democràcia.
Obiang Nguema és el cap d’estat de l’antiga Guinea Espanyola. Al mapa polític africà hi ha un altre territori que duu l’adjectiu d’espanyol: el Sàhara Espanyol. La, encara, colònia espanyola, sotmesa a una ocupació il·legal, on es cometen, cada dia, violacions als Drets Humans. Però les crítiques al règim marroquí no passen de les paraules (que s’enduu el vent).
Un dels motius argumentats per preparar/acceptar la visita del dictador guineà ha estat la possibilitat que al territori de l’antiga colònia hi haja grans reserves de petroli. Aquesta visita podria servir per obrir les portes guineanes a empreses espanyoles.
Es tracta de canviar interessos econòmics per interessos humans.
Al Sàhara Occidental també hi ha moltes riqueses naturals (petroli, fosfats, urani, pesca...). Serà per això que els governs espanyols malden per mantenir bones relacions amb “el veí del sud”?
Lamentable.

Salvador Pallarès-Garí
President d’ACAPS la Safor

16.11.06


>> [ARSO HOME] - [OPINIONS]