OPINION
En aquests dies hem vist com l'actual rei del Marroc, Mohamed VI, ha oferit, molt altruista ell, com si fóra un dels reis d'Orient, sense demanar res a canvi, els seus caladors perquè els pescadors gallecs hi puguen anar a pescar mentre dure la greu crisi i les conseqüències, dramàtiques, provocada, entre d'altres factors, per l'enfonsament del Prestige.
El Sr. Ministre d'Agricultura i Pesca, Arias Cañete, molt eficient ell, anirà al Marroc en aquesta setmana per negociar els detalls de l'oferiment marroquí.
Doncs bé, a ningú no se li escapa, i se'ns posa la pell de gallina, quan pensem que fa no res, la Sra. Palacio, Ministra d'Afers Exteriors va mantenir una "profitosa" reunió amb el seu homòleg marroquí, el Sr. Benaïssa, enmig d'una crisi de relacions amb el veí del sud. Al cap de dos dies, va el Sr. Rei del Marroc i ens ofereix la seua col·laboració.
Quins motius porten a aquest Rei, que va expulsar els pescadors gallecs, i andalusos i valencians, dels "seus" caladors. Què se li ha promès que li permet ser tan generós?
Vejam què hi pot haver, al darrere d'aquest oferiment marroquí.
D'una banda, en primer lloc, cal recordar que els caladors no són marroquins, i és un acte d'una meridiana il·legalitat internacional extraure béns dels territoris que l'ONU considera en litigi. Es tracta de riqueses del banc pesquer sahrauí. El Marroc està saquejant les riqueses naturals d'uns territoris que no li pertanyen.
D'altra banda, no podem obviar que el rei del Marroc sap que els pescadors afectats per la moratòria pesquera són aquells que treballen a la proximitat de la costa. Es tracta de vaixells que no poden desplaçar-se al banc pesquer africà per fer el seu treball. El rei marroquí també sap que la flota pesquera que treballava al banc pesquer que ell està saquejant ja ha estat reconvertida, els vaixells desballestats o destinats a d'altres caladors, com el maurità; molts dels pescadors que hi treballaven ara han estat reciclats i ara ocupen d'altres llocs de treball.
D'altra banda, les campanyes de pesca al banc pesquer saharià duraven quatre mesos, el rei marroquí ofereix períodes de tres mesos per a un centenar de vaixells. Mohamed VI no ignora aquestes dades, i la ràpida visita del Sr. Arias Cañete només servirà per constatar que aquest és un oferiment enverinat.
Diumenge passat, davant del recel que planteja l'actitud del rei marroquí, el Sr. Nabil Benabdallah, Ministre Portantveu del govern marroquí, ha declarat que no hi ha segona intenció en la iniciativa reial: "és un gest molt marroquí", diu; però, si ens hem de guiar pels seus fets és molt marroquí el genocidi, el manteniment d'una població en els límits de la supervivència, l'analfabetisme, i la misèria, al costat d'hotels de luxe, mesquites faraòniques, ... ens podem posar a tremolar. Hi ha una dita marroquina que diu: "la mà que no pugues tallar, besa-la". I si no, per què va rebutjar l'ajut humanitari espanyol, arran de les inundacions que, darrerament ha sofert el Marroc?
Un rei que ha ocupat militarment un illot, el de Perejil, que ha estat a punt de provocar una guerra contra Espanya; que manté una situació d'ocupació d'un territori, iniciada pel genocida Hassan II, son pare, ara pretén fer-nos creure que s'ha convertit en un altruista? No serà que es tracta d'una mesura de pressió contra la postura oficial de l'actual govern espanyol sobre el contenciós del Sàhara?
Des de les associacions solidàries amb el poble sahrauí, ens felicitem de la postura que, actualment, manté el govern espanyol; però no ignorem que les postures polítiques, i més en el camp de les relacions internacionals, no són immutables, i demanem, reclamem, als responsables polítics, una postura, sense ambigüitats, de fermesa en el manteniment de la defensa de la legalitat internacional, i que es treballe perquè el poble sahrauí puga expressar la seua opinió en el referèndum que l'ONU ve plantejant des dels anys seixanta.