Diuen que diu que és millor que hi haja notícies dolentes que no que no i haja notícies. I el tema de la descolonització del Sàhara ha patit les dues situacions: durant un, llarg, període de temps, el Sàhara estava cobert per un vel de silenci, fins i tot, va ser considerat matèria secreta en una època no massa llunyana. Actualment estem acostumats a veure males notícies sobre el tema: el Referèndum és ajornat contínuament; les noves propostes de resolució són cada vegada més insultants, la repressió marroqiuna, genocida, continua silenciosament i implacable,...
D'altra banda, veiem com, alguns líders del nou ordre mundial, es preocupen per la sort dels presoners de guerra marroquins, en mans del Polisario. És d'agrair que les persones encarregades de vetllar per la seguretat mundial tinguen temps per demanar per la sort d'un miler de persones. Però, per què no es demana, i es denuncia, la situació d'altres, pel miler de desapareguts i presoners sahrauís, torturats i empresonades en presons, on els Drets Humans no tenen cabuda?
Si parlem de resolucions que han anat a parar a la paperera, el contenciós del Sàhara o, millor dit, el procés inacabat de descolonització del Sàhara espanyol, en té un bon grapat: ara sembla que tot el món gira al voltant de la resolució 1441; però, l'ONU ha produït molta literatura, per dir-ho d'alguna manera sobre el tema: des de l'any 1965, quan Espanya va ser requerida, per la resolució 2072, a la descolonització del territori del Sàhara i Ifni, , els números han anat combinant-se i representant missatges tan meridianament clars com la convocatòria, les convocatòries, del referèndum d'autodeterminació del poble sahrauí: convocat, per l'ONU, s'havia d'haver celebrat en 1992, en 1998, en 1999 i en l'any 2000; però mai no ha estat realitzat.
Durant tots aquestos anys, inundats per tantes resolucions sobre un mateix tema, l'ONU ha sigut incapaç d'imposar a les parts en conflicte &endash;l'ocupador il·legal (i genocida) marroquí, i el representant legítim del poble sahrauí, el Polisario, segons són qualificats per les mateixes Nacions Unides. Però tampoc no hem vist cap líder mundial que haja estat capaç de donar una espenta definitiva perquè aquest conflicte siga resolt. Ni cap dels governs democràtics espanyols ha estat capaç de mirar de solventar aquesta assignatura pendent de la democràcia espanyola. Portugal, el nsotre veí, sí va fer el que havia de fer per tal que l'antiga colònia de Timor Est, fora descolonitzada definitivament, -amb la maldestra actuació de la mateixa ONU, que no va ser capaç de preveure (i impedir) la salvatge reacció dels ocupadors indonesis il·legals.
Actualment pels USA circula un acudit sobre els francesos que diu que si no van ser capaços de lluitar per alliberar-se dels tirans &endash;nazis- que els sotmetien, com van a lluitar per alliberar ningú altre? Jo diria, girant l'acudit, i parafrasejant la Bíblia, que qui no és capaç de governar sa casa no pot governar l'assemblea. I a la casa dels governs espanyols trobem un territori, el Sàhara espanyol, on encara hi ha tot un poble presoner i exiliat, des de fa més d'un quart de segle.
I ve el Pla Baker amb una proposta insultant d'autonomia. Què volen, que passe com en Palestina?
Salvador Pallarès-Garí
11.03.03