Salvador Pallarès-Garí

El senyor James Baker III, tot i el seu nom monàrquic, no era cap rei, els americans indiquen amb l'ordinal la repetició generacional de nom i cognom.

El Sr. Kofi Annan tampoc no és cap rei, ni molt menys absolut. És el Secretari General de les Nacions Unides. I Baker era el seu representant personal per al Sàhara Occidental, des de l'any 1997.

En tots aquest anys, l'ONU, amb el seu Secretari General i el seu representant personal, ha estat incapaç de fer complir les seues resolucions sobre el Sàhara Occidental.

Aquesta incapacitat ens ha costat a tots uns 600.000.000 $, és a dir, uns 99.832.000.000.000 de PTA. I, el que és més greu, i no quantificable numèricament, una munió de patiments, morts, malalties... inútils, provocades als exiliats sahrauís i als habitants del Sàhara ocupat, il·legalment, pel Marroc des de l'any 1975. Quantes escoles, hospitals, carreteres, etc. s'haurien pogut construir amb tots aquells diners?

A ningú no se li pot escapar que James Baker dimiteix per la incapacitat de dur a terme el seu pla. A ningú no se li pot escapar quina és la part que, durant aquests anys, ha estat posant impediments perquè el pla Baker es duguera a terme. Les continuades travetes marroquines, les continuades dilacions marroquines, i les dels seus aliats!.

Aliats, com França, que clamaven al cel perquè un determinat país anava a una guerra sense el consentiment del Consell de Seguretat de l'ONU; però que, quan es tracta de les resolucions que exigeixen la posada en marxa del referèndum del Sàhara, callen amb el silenci còmplice dels voltors. L'ONU va convocar per a l'any 1992, primer i després per al 1998, i encara una vegada més per al 2000. Però, aquest referèndum no s'ha arribat a celebrar mai perquè el Marroc tem perdre'l.

En aquest conflicte, curiosament, es retroben a la mateixa vora de la barrera, tres antics amics: els USA, França que va ajudar els americans en la seua guerra d'independència, i el Marroc, el Soldà del qual va ser el primer dirigent que va reconéixer la independència d'aquells estats americans de la unió. Els tres, que van donar-se la mà en pro de la llibertat d'un poble, se la tornen a donar per a escanyar la llibertat d'un altre poble. Curiós colp de pèndol de la història!

Mentre, per continuar amb les arrels històriques, l'Espanya de la llegenda negra en l'Amèrca postcolombina la de l'imperi decadent del 98, tanca amb un "mutis pel foro", vergonyós, la seua missió en el món del "club dels colonitzadors".

Al Timor Oriental, l'ONU sí va ser capaç d'organitzar un referèndum en una situació molt paral·lela, molt semblant. En sis mesos s'hi va elaborar el cens electoral, i s'hi va realitzar el referèndum.

Ací hi ha un altre factor a analitzar, hi ha més silencis còmplices del genocidi. Els governs del Regne d'Espanya, siguen del color polític que siguen, estan heretant una descolonització pendent. El cap de l'estat espanyol, el rei Juan Carlos I, en qualitat de cap de l'estat en funcions, va declarar el 2 de novembre de 1975, a El Aaiun "Deseamos proteger los legítmios derechos de la población civil saharaui, ya que nuestra misión en el mundo y nuestra historia nos lo exige".

Doncs ja seria hora que, en comptes de demostrar la "fúria &endash;aigualida, per cert- española" en calçotets i patejant un baló, passaren els representants polítics espanyols a l'acció i feren perquè el procés descolonitzador convertit en genocidi silenciós s'ature i permeta que aquest poble aconseguisca la descolonització que encara els promet la resolució 1541 de Nacions Unides.

Una destacada membre del partit que ara té la responsabilitat del govern del Regne d'Espanya, em va escriure arran d'una polèmica sobre unes declaracions del llavors cap del partit en l'oposició (era l'any 2003) deia, textualment: "Querido compañero, gracias por la carta. Tengo que decirte que a pesar de lo que aparece en los mmcc ,en muchas ocasiones por falta d claridad en nuestros discursos,en otras por interpretaciones periodísticas, el partidosocialista no ha cambiado de posición.la prueba más evidente es que incluímos el derecho de autodeterminación del pueblo saharahui en el programa elcetoral así como hemos promovido la inclusión en el congreso de la Internacional socialista de un llamamiento al gobierno de Marruecos para que atienda las peticioens realizadas por Kofi annan,lo que provocó una profunda irritación en los comapñeros socialistas marroqui´s.Se que a veces la estrategia del secretario General de hablar menos del tema para hacer más en el gobierno, puede no entenderese,pero créeme cuando te digo que seguimo por la causa. un abrazo Leire"

Doncs bé, ni al programa electoral del PSOE &endash;que no reproduiré ací- apareix cap referència al dret d'autodeterminació del poble sahrauí, ni en tot aquest temps s'ha notat cap èmfasi en dur a la pràctica allò que un altre secretari general del PSOE va declarar enmig dels campaments de refugiats: Como parte del pueblo español, sentimos vergüenza de que el Gobierno no haya sólo hecho una mala colonización, sino una peor descolonización, entregándoos en manos de gobiernos reaccionarios como los de Marruecos y Mauritania. Pero debéis saber que nuestro pueblo también lucha con ese Gobierno que dejó en manos al pueblo saharaui de los Gobiernos reaccionarios. A medida que nuestro pueblo se acerca a la libertad, será mayor y más eficaz el apoyo que podamos prestar a vuestra lucha. (...)
Sabemos que vuestra experiencia es haber recibido muchas promesas nunca cumplidas; yo quiero, por consiguiente, no prometeros algo, sino comprometerme ante la Historia: nuestro partido estará con vosotros hasta la victoria final.
James Baker ha dimitit, però són molts els qui, per vergonya, haurien de tancar la paradeta, i tornar-se'n a casa. O callar.

PD. I deixar-se de romanços de Conferències de Pau, que com la de l'any 1990 per a l'Orient Mitjà, només va servir per fer-se la foto. Els morts per la llibertat mereixen més respecte.

28.06.04