>> català

 

Señor Aznar López,

parece más que probable que usted visitará el reino de Marruecos antes de acabar esta legislatura. Se trata de un viaje que parece atado al cargo de Presidente del Gobierno del Reino d'España: su homólogo, el Sr. González Márquez comenzó su presidencia, y la acabó, con un viaje a Marruecos. Usted la empezó desplazándose allí, y ya se prepara por volver en los próximos meses. No entiendo esta fijación presidencial, socialista-popular. Hay una ligadura especial, que se me escapa, con el vecino de sur? Por cierto, al sur encontramos el Reino Unido &endash;Gibraltar-, y más al sur(este) de las Canarias está el Sáhara Occidental. Pero, por qué esta coincidencia entre socialistas y populares? No lo entiendo.

Pero, puesto que irá, y dado que usted se ha mostrado, en varias ocasiones, preocupado por la suerte que corren los prisioneros de guerra marroquíes en manos del Polisario (sus intermediaciones para que el Polisario liberara contingentes de prisioneros han sido escuchadas), querría pedirle, en nombre de los centenares de miles dee amigos del pueblo sahrauí, que haga las gestiones oportunas para que el Sr. Rey de Marruecos, libere a los prisioneros saharauís que todavía mantiene en condiciones infrahumanas y menospreciando los más elementales derechos humanos. Y es que estos prisioneros sahrauís forman parte, también, de aquellos millones de hispanófonos a los que usted hizo referencia para justificar su alineamiento con las tesis, y las acciones, del Sr. George Bush. Pero, además, estos sahrauís son ciudadanos españoles, hijos d'españoles. Muchos todavía poseen el mismo DNI que usted tenía hace veinticinco años. Y no soy yo quien lo dice: la jurisprudencia española así lo afirma en sentencia firme; así como la jurisprudencia internacional: los mismos servicios jurídicos de la ONU afirman que todavía es el Reino de España quien tiene la responsabilidad sobre el territorio &endash;no descolonizado- y sus ciudadanos. Además, entre estos ciudadanos españoles, hay centenares de desaparecidos y torturados por el aparato represor marroquí. No ignorará usted que, actualmente, no sólo no mengua, sino que aumenta el recurso a la tortura en Marruecos. No ignorará usted que las prisiones marroquíes no son nada homologables para un estado que quiere homologarse, democratizarse. Por otra parte, usted sabe muy bien que el Polisario ya ha liberado, desde el establecimiento del alto el fuego, 1673 prisioneros de guerra (todavía en tiene 643). Marruecos, que todavía mantiene 1150, sólo liberó 67, el año 1997. La desproporción es ... escandalosa. Y es que, estos ciudadanos, españoles o no, no merecen la suerte de las antiguas pesetas: ellos son personas, no un objeto del que se puede prescindir y que el tiempo hará olvidar y arrinconar en los museos.

El problema, ay!, es que Marruecos considera los polisarios como terroristas y la guerra &endash;reconocida por la ONU como tal-, son actos de subversión terrorista. Pero, Marruecos tampoco reconocía los primeros prisioneros de guerra liberados por el Polisario (no había ninguna guerra), y los trataba como desertores, sí, desertores: puesto que habían abandonado, sin ninguna causa justificada, su destino. Ya ve usted cómo son de enrevesadas algunas personas, señor Aznar López.

Aproveche este viaje por recuperar la asignatura pendiente de la Historia y ponga las bases para que el Sàhara Occidental sea, finalmente, descolonizado.

Salvador Pallarès-Garí

 26.11.03

Senyor Aznar López,

sembla més que probable que vosté visitarà el regne del Marruecos abans d'acabar aquesta legislatura. Es tracta d'un viatge que sembla lligat al càrrec de President del Govern del Regne d'Espanya: el seu homòleg, el Sr. González Márquez va encetar la seua presidència, i la va acabar, amb un viatge al Marruecos. Vosté la va començar desplaçant-s'hi, i ja es prepara per tornar-hi en els propers mesos. No entenc aquesta fixació presidencial, socialista-popular. Hi ha un lligam especial, que se m'escapa, amb el veí de sud? Per cert, al sud trobem el Regne Unit &endash;Gibraltar-, i més al sud(est) de les Canàries hi ha el Sàhara Occidental. Però, per què aquesta coincidència entre socialistes i populars? No ho entenc.

Però, ja que hi anirà, i donat que vosté s'ha mostrat, en diverses ocasions, preocupat per la sort que corren els presoners de guerra marroquins en mans del Polisario (les seues intermediacions perquè el Polisario alliberara contingents de presoners han estat escoltades), voldria demanar-li, en nom dels centenars de milers d'amics del poble sahrauí, que faça les gestions oportunes perquè el Sr. Rei del Marruecos, allibere els presoners sahrauís que encara manté en condicions infrahumanes i menystenint els més elementals drets humans.

I és que aquests presoners sahrauís formen part, també, d'aquells milions d'hispanòfons a què vosté va fer referència per justificar el seu alineament amb les tesis, i les accions, del Sr. George Bush. Però, a més, aquests sahrauís són ciutadans espanyols, fills d'espanyols. Molts encara posseeixen el mateix DNI que vosté tenia fa vint-i-cinc anys. I no sóc jo qui ho diu: la jurisprudència espanyola així ho afirma en sentència ferma; així com la jurisprudència internacional: els mateixos serveis jurídics de l'ONU afirmen que encara és el Regne d'Espanya qui té la responsabilitat sobre el territori &endash;no descolonitzat- i els seus ciutadans.

A més, entre aquests ciutadans espanyols, hi ha centenars de desapareguts i torturats per l'aparell repressor marroquí. No ignorarà vosté que, actualment, no només no minva, sinó que augmenta el recurs a la tortura en el Marruecos. No ignorarà vosté que les presons marroquines no són gens homologables per a un estat que vol homologar-se, democratitzar-se.

D'altra banda, vosté sap molt bé que el Polisario ja ha alliberat, des de l'establiment de l'alto el foc, 1673 presoners de guerra (encara en té 643). El Marruecos, que encara en manté 1150, només en va alliberar 67, l'any 1997. La desproporció és ... escandalosa.

I és que, aquests ciutadans, espanyols o no, no mereixen la sort de les antigues pessetes: ells són persones, no un objecte de què es pot prescindir i que el temps farà oblidar i arraconar als museus.

El problema, ai!, és que el Marruecos considera els polisarios com a terroristes i la guerra &endash;reconeguda per l'ONU com a tal-, són actes de subversió terrorista. Però, el Marruecos tampoc no reconeixia els primers presoners de guerra alliberats pel Polisario (no hi havia cap guerra), i els tractava com a desertors, sí, desertors: ja que havien abandonat, sense cap causa justificada, el seu destí. Ja veu vosté com són d'enrevesades algunes persones, senyor Aznar López.

Aprofite aquest viatge per recuperar l'assignatura pendent de la Història i pose les bases perquè el Sàhara Occidental siga, finalment, descolonitzat.

Salvador Pallarès-Garí

26.11.03